dissabte, 14 de novembre del 2015

El quinze!






El 2011 es va fer una processó cívica fins al cementiri del Poblenou per portar rams a la tomba del Santet.
Aquest era un dels rams, però que no hi va arribar fins tres anys més tard ... s'havia estat en alguna altra part fins que la tardor del 2014 finalment hi va arribar. A més, no n'era un, n'eren dos!

Ni un ni dos, sinó tres!











- - -

"Tall i got"

Notícia d'un noi telepàtic... en anglès (...) Cliqueu aquí

Vetllada del Santet 2014. Imatges

Aquestes són algunes imatges de la Revetlla del Santet a la casa de les vàlvules de la Torre de les aigües del Poblenou.
Les fotografies són del Pere Parera, membre de l'Arxiu Històric del Poblenou.
L'entremès. Imatge promocional prèvia. Una conversa entre en Xavier Camps (promotor del projecte), en Pere Falqués (l'arquitecte de la torre) i en Canudas Salada (farmacèutic responsable de l'anàlisi de l'aigua).
Imatge promocional de l'entremès sobre el cas de la Torre de les aigües.

L'entremès
 Cantem les cançons




Mengem l'autèntic i genuí tortell ...
El tortell del Bogatell i de la botifarra, de pastisseria del Poblenou.










Peu de text:
Recordeu sempre a tenir un bon tall de tortell a mà.

Més refranys, d'Encara més

Del llibre 10.000 refranys catalans. 370 frases fetes. Josep Pujol i Vila. 2012, Arola Editors.
Del capítol: El lleure, les festes i el joc
Pàg.190,
"Moltes caretes per carnaval, però encara n'hi ha més la resta de l'any."
"No facis jocs a qui no els entén."
"No hi ha gust sense disgust".
"No hi ha festa que no torni".

p.191, "Si tu saps un cançó, jo en sé una altra."
p.189, "Els diumenges porten cua" (Perquè després en Carles Hac Mor diu: "Avui és diumenge, la cua et penja")







- - -
"una orquestra que amenitzava l'experiència"

Del llibre: Parcs d'atraccions de Barcelona des de 1853 fins a l'actualitat. Ròmul Brotons. 2011, Albertí, Editor SL.

La gran roda (De la Introducció, pàgina 12)
Roda de Ferris (Ferris Wheel) La gran roda de Chicago (pàg. 13) "Durant l'esdeveniment, una de les cabines era ocupada per una orquestra que amenitzava l'experiència, mentre que les restants comptaven amb un controlador que s'esmerçava per prevenir els atacs d'histèria o les tendències suïcides que poguessin sorgir entre els passatgers."